PRESENTACIÓ

Benvinguts al meu blog.

Qualsevol persona que em conegui, sap que soc reservada en la meva vida personal. Però sense tenir clars els motius, em ve de gust compartir aquest blog amb vosaltres.

sábado, 22 de enero de 2011

NO PUC ENTRAR A CASA

No fa gaire hem entrat a casa nostra després d'una aventureta. 

Aquest matí ens hem decidit a sortir i anar a donar un tomb per una fira que feien a Espluga de Francolí. Tanco la porta i sento, no no espera't... Massa tard! Ja havia tancat la porta. Era el Ferran, que s'havia recordat que havia deixat les claus darrere del pany. He intentat obrir amb la meva clau i res, no s'ha obert. Llavors ha tingut la brillant idea de trucar a la veïna per saltar de balcó a balcó, com els guiris que van a Salou en plena temporada de sol. Pobra veïna devia dormir perquè no ha contestat. 

Ens en hem anat a la fira, tal com haviem decidit, què haviem de fer sino? 
Un cop hem arribat doncs hem donat la volta de rigor, ens hem cagat una mica amb els preus dels artesans, com sempre, i ja que erem allà hem anat a dinar a un dels restaurants que em porten més records de quan erem petites. Hostal del Senglar és on anavem a fer les mones quan erem uns mocs i jugavem amb la Vanessa i l'Ariadna al jadrí de fora, on hi ha un tonel. Tot segueix igual i els plats segueixen sent tant exquisits com sempre. 

Decidint que haviem de marxar abans que es pongués el sol, i pujant al cotxe ens menjavem l'olla pensant que el més lògic seria trucar a un manyà per a que ens obrís la porta de casa. 

De tota manera hem seguit l'instint més natural i hem trucat a la veïna, aquesta vegada ja no dormia, estudiava. 
Ens ha deixat pujar i he vist molt clar que més valia no arriscar-nos a prendre mal. 
Però l'altra part de decisió, és a dir , la de la meva parella creia el contrari.
Després de mirar quina era la millor manera de saltar per no prendre mal ni trencar el biombo que separa la balconada ha sigut asseure's a la barana i posar la cama al nostre territori. En qüestió de 3 segons ha passat d'una propietat a l'altra i jo resant perquè no es trenqués la crisma. 
El company de la veïna ens ha donat instruccions de com obrir la finestra, es veu que també els va passar el mateix fa uns mesos. 
Quina seguretat tot plegat, no??





viernes, 14 de enero de 2011

Els reis em van portar cosetes, entre elles, aquesta... és el llibre VALSET de Lluís Gavaldá i il·lustrat per Xavier Salomó.  I m'agrada, m'encanta. Volia compartir-lo amb vosaltres.

FESTES DE NADAL

Uns anys enrere, sempre que s'atanssaven les festes nadalenques estavem nervioses amb ma germana. Tornavem de fer la "noche vieja" de ca la iaia i al tornar a casa, el Pare Noël ens havia deixat un futimé de regals a la llar de foc! Que bonic que era!
Cada dia de festa anavem a dinar a casa d'una tieta diferent, m'agradava molt estar amb la família.

Uns anys més cap aquí, el Nadal ja no m'agradava. Massa gent al carrer, dones histèriques buscant regals que mai troben. Gastant diners que m'havia costat de guanyar, però sempre pensant que algú obriria el regal i faria un somriure. 

Aquest nadal m'ha passat bé, sense empatx, una cosa ràpida i indolora.  Potser perquè ja no visc a casa i quan arribo m'agrada trobar-los i compartir xarreres llargues amb ells, nosaltres ja som més grans, els cosins gairebé ja no venen perquè tenen feina, els petits ja no son petits, les tietes segueixen criticant, i el padrí segueix rascant l'ampolla d'anís del mono i fent solos... i tot és una mica més còmode però també melancòlic.