Això de treballar a una cafeteria et fa ser una mica psicòleg... intentes identificar el personatge que hi ha dins de cada persona.
Que els deu passar a aquelles persones que et demanen el cafè tant complicat?
Exemple:
Un tallat, descafeinat de maquina, curt de cafè amb la llet natrual i poca espumeta, ah! i el sucre moreno si us plau.
Tenen problemes?, son inconformistes...??
Un altre exemple son aquelles persones que et demanen les coses sense tirar ni un decibel de veu de les seves cordes vocals, això si, vocalitzen com vaques remugant.
També he hagut de tractar amb persones que aixequen el braç i diuen: LO MEU.
O aquelles que diuen, he entrat eh...
Si si clar que ha entrat, ja ho veig, però esperis un moment, per favor, que abans que vosté he d'atendre quinze mil persones més.
També trobes aquelles persones llunàtiques que et pregunten si hem posat lleixiu al te, i contestes:
No, si vol li canvio. Però realment estas pensant... si me'l fas canviar no només notarás gust de lleixiu, potser també de pipí i salfumant. Bruixa!
També trobem fastigoses de mena que si els cau un entrepà al terra no t'avisen, i si ho fan, no et pensis pas que el reculliran, les vagues!
Per acabar, hi ha les que venen com un coet borratxo, que ho volen tot rapidissim. I després s'están de xerrameca dos hores.
O més fort, et diuen, posa'm un tallat que marxo que tinc pressa, i sents que diu a les "amiguetes" que se'n ha d'anar a mirar vestits a les rebaixes... llavors clar, quan marxa, la posen verda!
Salutacions a totes les que no em serveixen d'exemple en cap especte.
MUAKS!
