PRESENTACIÓ

Benvinguts al meu blog.

Qualsevol persona que em conegui, sap que soc reservada en la meva vida personal. Però sense tenir clars els motius, em ve de gust compartir aquest blog amb vosaltres.

domingo, 30 de octubre de 2011

Arriba el Capitá Planeta.

Fa dies que no escric, més que res, perquè penso que no tinc gran cosa a dir. 
Des de fa un mes cap aquí m'han passat mil histories pel cap. Totes amb el mateix objectiu. 
Encarar-me a fer alguna cosa que m'ompli, que m'agradi, i sobretot, llegir llibres que m'ajudin a païr que el món, per molt que vulgui, no es com abans. 

M'agraden els padrins, m'agrada escoltar-los i que encara plantin enciams a l'hort.
Passejar prop de la via del tren amb l'olor del panís recent cosetxat.
Caminar mentre s'amaga el sol, si cal que em cremi la retina, per veure els últims rajos. 
M'agrada recollir pinyes de panís esmijanades per esgrunar-les. 

En arribar a casa fer coques de vidre per berenar, tot recordant com jugavem cada tarda a la plaçeta de davant de casa de la padrina, fa anys, mentre ella ens preparava el berenar. 

Alguna vegada jugavem a ser el Capità Planeta i els seus amics. (Foc, Terra, Aigua... amb la unió dels nostres poders, arriba el Capitá Planeta...així començava la cançó)

El taraná de la vida segueix el ritme que li donem, una vegada som Foc, una altra temporada Aigua i també Terra.
Després de donar dos passes endarrera, per assaborir la naturalitat i la terra d'un poble com es Fondarella, ara prendré la cerrereta i en donaré 4, 5 o 6 endavant per agafar revolada. 

Fins aviat!








lunes, 3 de octubre de 2011

Tarragona m'esborrona i Catalunya en general!

Després d'una setmana a casa dels pares després de l'aventura per Cardiff ja torno a tenir ganes d'activar-me de nou. M'agradaria trobar una feina, uns ingressos, una rutina per petita que sigui que em deixi tenir una mica de llibertat. Si mes no, viure a un piset amb la persona amb qui vull viure-hi. 
Carregats de currículums, vam enfilar al Camp de Tarragona i vam deixar currículums a força llocs interessants, entre ells una botigueta de delicatessen al carrer major de Tarragona. 

Em va agradar molt i era un lloc dels meus preferits, pensava que estaria bé treballar allà. El lloc, la feina...

Dos dies més tard em truca un noi dient-me que l'interessava per treballar a aquell lloc. Vaig estar molt contenta. D'entrada ja em va dir que seria mitja jornada, però per dins vaig pensar que mitja d'aquí més mitja d'un altre lloc, jornada completa!

Avui arribo a la botigueta, em presento i em diu: Encantado, cuentame tu vida. 
Mostro els meus encants, especifico, li dic que he treballat a una botigueta semblant, he estat en moltes ocasions de cara al públic, tinc bon tracte... bla bla bla...
Ell em comença a dir les condicions de la feina: 

1) Una setmana de formació entre Tarragona i Reus. ( no remunerada)
2) Treballaria dimecres sencer a la botiga de Reus, dijous sencer a la botiga de Tarragona, divendres a la tarda a Tarragona, dissabte sencer a Reus i diumenge matí (dos al mes) a Tarragona.
3) El transport no el paguem.

Pintava una mica grisa la cosa... però no he dit res. 
Ell mateix després d'alguns somriures i algunes bromes com per exemple que m'assemblava a la Laura Pausini m'ha dit que aquest matí em trucaria si fos l'escollida.

A mitja tarda em truca molt alegre, i em diu que, efectivament soc l'escollida...aghhh!! 
I jo li he dit que tururut viola. 

Per una banda penso, hi ha algú que acceptará això?
I per una altra, penso, Núria, pels temps que corren potser no et caldria ser tant sibarita. 
Mentre pugui ser-ho, ho seré!

Return

"Que una o altra ens en passara" acaba l'entrada anterior.
Mare de Déu, si ens en han passat! I grosses!

Resulta que la feina es presentava com a normal, durant la setmana feineta per anar fent i el cap de setmana més. Això tothom ho pot entendre.
El que passa es que quan començes a tenir companys de feina que més que ajudar-te et posen dificultats, la feina no es fa tant agradable.
Quan sents al "hijo de papá" dirigint-se al personal que treballa per ell amb paraules com "Bastard" tampoc es gaire agradable que diguem.

Quan començem un diumenge a les 11 i acabes a les 18:00 sense menjar un rosegó de pa i havent servit potser 80 o 90 comensals tampoc es agradable.

Simplement no voliem aquest tracte i vam agafar el portante i vam marxar.
Res més. Ras i curt us ho he explicat.

Au, la proxima entrada será millor!
PETÓ