PRESENTACIÓ

Benvinguts al meu blog.

Qualsevol persona que em conegui, sap que soc reservada en la meva vida personal. Però sense tenir clars els motius, em ve de gust compartir aquest blog amb vosaltres.

viernes, 11 de noviembre de 2011

Això es Amèrica!

Reina Santa! 
Us faré una mica de resum dels primers dies que hem estat per aquí.

Quan vam arribar, ens van venir a buscar els nostres amics a l'aeroport. 
Quan els vam conèixer, ara fará dos anys,  tenien un cotxe normalet, típic. Aquesta vegada quan els vam veure arribar portaven una ranxera que gairebé hem d'agafar una escaleta per pujar-hi. Tot i que n'hem vist de més exagerades, aquesta és força gran. 

Només començar, ens van preguntar si voliem anar al Casino, la nostra reacció va ser, una mica negativa... de tota manera hi vam anar. 
Ens van demanar els Passaports i ens van fer una targeta de joc. 
Ens van explicar que a ells no els agrada jugar ni a les màquines, ni a la ruleta ni res de tot això però que els avantpassats del nostre amic es van morir amb molts punts a la targeta, en fi, que eren ludópates, i no els va donar temps de gastar tots els punts acumulats. 
Ells, rient, diuen que es l'herència que els ha quedat i gairebé cada dia passem una estona o altra, o a sopar, o a fer un frapuccino a l'Starbucks del casino o a agafar refrescos... i tot free!

Ahir al matí vam necessitar dividir-nos (Tim a un cotxe i Noemí, Ferran i jo a un altre) per tant vam agafar el cotxe del lloc de treball del pare del Tim.
A l'acabar la nostra jornada vam passar a buscar-lo per la feina. Es va posar molt content de veure'ns! Cosa raríiiiissima perquè els vietnamites no mostren cap tipus de sentiment, però ahir era diferent. 
No sabeu perquè? Doncs perquè tenia pensat anar al Casino, i així podia compartir amb algun l'eufòria!
Era igual que un nen al Xiqui Park. Quan ja creiem que en tenia prou, li deiem per marxar i va arribar a dir un parell de vegades "one more time please"... jeje...Va ser molt divertit.
Però estavem cansats de tot el dia, per tant vam trucar al Tim que ens vingues a buscar amb el seu cotxe i ens recollís pel casino. 
Vam deixar al Tu ( així es diu el pare ) disfrutant i rient com un nen. 

A nosaltres el casino ens serveix per fer les menjades del dia gratuïtes. El menú gairebé sempre es el mateix, amanida i despres cosetes amb formatge, o hamburgueses o "alitas de pollo"...etc.

Ahir va ser diferent, com que vam anar-hi amb el seu pare, que es categoria platínium, podia triar coses diferents i va triar una hamburguesa gegant per a tots... aquí va la foto!

viernes, 4 de noviembre de 2011

40 i pico hores per dir-vos FINS DESPRÉS!


No me'n dono compte i el temps se'm tira a sobre. 
No vull tenir pressa, de fet no en tinc gens. No estic nerviosa ni excitada. 
Aquesta vegada tinc ganes de prendre'm-ho amb calma. 
Sense fer exercicis de yoga ni meditació, el meu cap está ben asserenat. 

M'he de mirar la roba que em posaré a la maleta, de fet el més important ja ho he anat fent, tinc els $ i les lents de contacte per 6 mesos... :-p

He trobat un camí que potser, com altres vegades no será el correcte, però alguna cosa em diu que ho he de fer. Com diuen els castellans " tengo la corazonada" que aquesta vegada trobaré el que busco. 

De totes les coses que he fet, totes les feines, tots els viatges, totes les persones que he conegut n'he tret alguna cosa positiva... i d'aquesta més!

Aprofito cada moment, cada minut que estic aquí per assaborir la pluja que cau, la companyia que no tindré, i els plaers culinaris més deliciosos del món, les amistats, i els sopars de sobretaula amb la colla...

Diumenge obriré les ales i creuaré el toll!
Fins aviat!!