PRESENTACIÓ

Benvinguts al meu blog.

Qualsevol persona que em conegui, sap que soc reservada en la meva vida personal. Però sense tenir clars els motius, em ve de gust compartir aquest blog amb vosaltres.

jueves, 22 de diciembre de 2011

BONES FESTES!

Ja sé que no explico gaire expícitament que és el que faig per aquí. Però és simplement perquè no em sembla apropiat fer-ho a un blog on TOTHOM hi pot accedir. No tinc filtres i no els hi vull posar. Vull que tothom pugui llegir el que escric aquí, per tant selecciono.

Quan estas fora de casa tothom té clar que es troba a faltar molt a la família i això no ho discutiré pas.
Quedar per fer skipe és el que més il·lusió em fa, i el més graciós és que ens hem d'enviar 4 o 5 correus per cuadrar les hores. ( em porto 8 hores amb Catalunya).

Per altra banda, sense desmereixer el que fins ara he tingut, he de dir que aquí ens estem movent molt, i un dels més grans motius es perquè ens deixen.

Des que hem tingut cotxe, informació i contactes les coses han canviat. Ens sentim més dinàmics, amb força i amb ganes de no parar en tot el dia. Em passa que com més llegeixo sobre un tema, em dono compte que encara em queda molt per aprendre i no paro i no paro i no paro fins que acabo ben cansada.

Una de les coses que serveixen molt és conèixer persones i seleccionar-les. Sona una mica cruel potser, però només estaré aquí fins al maig i no vull conèixer persones que em treurán temps (super valuós) quan tinc tant per aprendre de persones que si que em poden ser útils. Així que ahir, vam anar a visitar Scottsdale. És al mateix Phoenix però ens havien dit que no tenia res a veure amb el que coneixíem de Phoenix.  Realment va ser així. Té un Down Town preciós on pots passejar, hi ha botigues i restaurants. Es net i acurat i es respira aire de peles.

Vam trobar un restaurant que es diu "TAPAS PAPA FRITA" pel nom no en donaries un duro però estava ben cèntric, els cambrers anaven vestits de "pamplonicas" i el local era realment per mirar-se'l un parell de vegades ben bones.
Vam entrar rapidament i vam preguntar si l'amo era d'Espanya. Ens vam esperar 5 minuts i va sortir de la cuina. Es va disculpar perquè estava cuinant un cabrit per una festa de 25 persones. Quan vam entrar més en confiança ens va dir que cada un pagaria 400 $ pel sopar.

Vam estar preguntant com ho havia fet per estar aquí legalment durant anys, per obrir un restaurant,  si coneixia més espanyols... Va ser un home ben amable perquè ens va explicar que ell va arribar aquí l'any 87, va començar treballant per 3 dòlars i mig de cuiner (perquè a la mili feia de cuiner) i a partir d'aquí va anar agafant categoria fins que es va montar el seu pròpi restaurant i sense donar-se'n compte i amb els anys va arribar a tindre 41 restaurants per tot EEUU. Això si, li ha costat 5 divorcis i més que algún mal de cap. Però se'l veia més feliç que un gíngol.
En quan a altres persones de "la madre patria", ens va donar una targeta de l'associació d'espanyols i si que n'hi ha. Més dels que ens pensavem. Hi ha enginyiers d'avions de Barcelona, també una notaria de Bilbao... no ho recordo ben bé, però si que hi ha gent.

 Una setmana enrere el Ferran va mirar pel google però no sortia res. Avui hem trucat per poder conèixer i parlar amb algú sobre les seves eperiències, i com no, d'aprendre dels que ja s'han trobat dificultats.
Hem degut caure bé perquè ens han invitat a passar el dia de Nadal a casa de la Petra.

Estem ben motivats d'aprendre i aprofitar al màxim aquesta oportunitat. Tot está sortit força bé.

Em sento afortunada de tenir el que tinc, de ser qui sóc, de lluitar fort i saber aixecar-me quan cal. Com podeu comprovar ara és un moment de "subidón", però estic notant que cada vegada n'experimento més com aquest. I m'agrada.

Espero que passeu bones festes, no oblido res del que hi ha a casa, a Fondarella, dels amics i d'absolutament res, us estimo i us trobo a faltar. Però estic experimentant que puc fer coses que abans no pensava que podia fer. BON DIA DE NADAL!!

(Ara un penjat de la biblioteca m'está fotent la tabarra de que li compri una bateria de l'ordinador que es carrega mentres estas caminant, però haurieu de veure el tio, porta un fil a la cama amb una bateria al turmell...ja he fet veure que no l'entenia un parell de vegades però crec que hauria de començar a marxar!!) ADEEEEEU!!!!!!

jueves, 8 de diciembre de 2011

guai del paraguai

Gairebé fa un mes que estem a Arizona.
La veritat és que ens hi sentim com a casa. Dos anys enrere ja vam fer amistat amb dos parelles amb les quals ens tenim molt apreci. Ens veiem tot sovint i em demanen que els fagi truita de patates, en vista de l'èxit que va tenir la paella, millor seguir fent truites.

Algunes de les coses que m'agraden de la gent d'aquí és que son molt pràctics. Els carrers per exemple, estan tant ben comunicats que al·lucines. Tenen números enlloc de noms i facilita la coneixènca.
Sempre pots girar cap al lloc que vulguis. Dreta o Esquerra... De fet s'ha de dir que les carreteres son molt amples i permeten tenir un carril al mig per quan vols fer el gir.

D'Amèrica també m'agrada el fet de sopar aviat, de fet, tothom ho fa l'hora que vol. No hi ha horaris estipulats, però en general entre les set i les 8 del vespre pots veure gent sopant. Això millora la digestió a la nit. (Clar, depen del que et fots).

Sabeu per què a les pelis la gent sempre está menjant al cotxe? Perquè no els surt a compte anar-se'n a casa. Primer, l'horari es intenssiu i al mig dia no tenen més de mitja hora per menjar alguna cosa.
A sobre, les distancies entre la feina i casa pot ser com... com ho diriem?... desde Fondarella fins... Igualada? Barcelona?... Phoenix, té 80 milles, uns 120 km d'expansió.

La Biblioteca d'aquí es gran, com no pot ser d'una altra manera, dins seu hi ha un Starbucks. Hi trobem llibres de tots els temes que ens interessen i dels que no ens interessen també. Tenim la targeta i crec que en tinc una pila de 4... així que me'n vaig a llegir una estona abans d'adormir-me.

Pels qui patiu de si estic bé o no, doncs si, estic molt bé!!
Envio molts petonets a la família i amics i sabeu que  a principis de maig torno.

Que tingueu molt bones festes de Nadal personetes!!
(no se'm carrega una foto que volia penjar, podeu anar mirant el facebook que en penjo alguna de tant en tant.) Adeeeu!