PRESENTACIÓ

Benvinguts al meu blog.

Qualsevol persona que em conegui, sap que soc reservada en la meva vida personal. Però sense tenir clars els motius, em ve de gust compartir aquest blog amb vosaltres.

viernes, 20 de septiembre de 2013

Dinem al Clea Tushé

No us ho havia comentat encara, però fa aproximadament un mes que estic treballant al Clea Tushé de Lleida. Restaurant de moda, just al centre de Lleida. 
Està situat a la Plaça Cervantes, a la 4a planta de l'edifici de davant mateix d'hisenda. 
Pels qui no sabeu on está hisenda perquè sou uns "piratilles" i treballeu en negre, us diré que és a la plaça on hi ha la llibreria Abacus. 

Tortellone de ceps
Faig l'entrada al blog per explicar-vos que ahir hi vam anar a dinar com a clients. La carta me la coneixo molt bé, però hi havia un plat que em tenia el cor robat des del primer dia que el vaig servir. No volia que passés més dies sense provar-lo. Tortellone de ceps.

Com que els meus acompanyants de taula em van veure tan convençuda amb la elecció, ells també van decantar-se per plats de pasta enlloc del menú tal com teniem pensat en un primer moment. 
La Marta va agafar Farcelletti de pera i el Ferran Raviolis de carn amb gambes al curri.



Mentre esperavem la pasta ens vam entretindre amb unes carxofetes arrebossades. Estaven al punt de sal, el punt perfecte de torradetes i molt ben presentades (m'encanta el toc de la sal negra a alguns plats.)

Entre copetes de vi ens anavem posant al dia de les novetats dels tres i ens en reiem de coses que abans ens preocupaven...
El Xavi, el cambrer, professional com ell sol, ja ens portava els tres plats de pasta.
Només l'olor que desprenien ja ens deien que haviem escollit bé. 
No em va decepcionar gens la meva elecció. Al contrari, recomano el plat a tothom. 
Farcelleti de pera
Raviolis de carn al curri

Els tres vam probar una miqueta de cada plat i he de dir que el farcelleti de pera em va agradar més que el rortellone de carn al curri. Serà perquè no sóc molt amant del curri suposo. 


La textura i la salsa eren impressionants. Vam quedar molt satisfets però no podiem marxar sense tastar un postre, així que vam decidir-nos per una adaptació de conguitos.




No van tardar gaire a servir-lo , però menys encara nosaltres a menjar-nos-el. 
(L'adaptació de conguitos ve a ser un bescuit de xocolata negra, al costat un bescuit de xocolata blanca. Dos boles de gelat (xoco blanca i xoco negra) acabat amb uns rajolinets de xocolata desfeta a sobre del gelat que es queda pressa per la fredor del gelat.) Una currada bonííííssima!

Vam dinar perfectament bé i el preu va ser molt assequible. (16€/pax)

La carta és molt extensa, tant als migdies com a les nits. A part, als migdies podeu gaudir d'un menú per 12,50€. La qualitat del producte es de primera i el servei tres quarts del mateix. 
Com abans he dit, está situat a una 4a planta, per tant pots gaudir de les vistes de Lleida. 
El local és  molt maco, decorat amb tota mena de cura i acabats. 
El restaurant ofereix tranquilitat i ben estar on pots gaudir de bons moments.  
  
 Us deixo unes fotos d'aquesta nit quan encara no havien arribat els clients:








Animeu-vos i truqueu (973-98-51-51), i de passada dieu que heu llegit el meu blog, que em fará gràcia. 
Prometo que no vaig a comissió, simplement m'agrada molt allà on treballo.
Clea Tushé al facebook.
Gràcies per llegir-me!
Núria

martes, 10 de septiembre de 2013

Cinema Planell Linyola

El passat diumenge 8 de setembre, el cinema Planell de Linyola tancava les seves portes al públic després de gairebé 50 anys.

A causa de les noves tecnologíes i la manca d'ajudes en les que ens trobem immergits els darrers anys, el director del Cinema Urgellenc, s'ha vist obligat a tancar algunes de les sales d'arreu del Pla.

Tot i la tristesa que feia a tots plegats, el darrer dia es va aplegar força gent ja que es passava uns curtmetratges que es van rodar a Linyola i dirigits per gent de Linyola.

El primer, de Robert Garcia, on explicava la seva pròpia història, narrada des del fons del cor.
Ell, era un marrec, que sempre que podia s'escapava al cinema. 
Poc a poc es va anar fent pas a la sala de projeccions on el Sr Isidre, projeccionista, li ensenyava la seva feina...
Va ser molt bonic, perque va ser un homenatge a la gent que hi treballa a les sales de cinema.

També van passar un curtmetratge del Ferran Blanch, on sempre que ha pogut ha engatussat a gent de Linyola perquè els col·laborés als seus treballs. Mala hierba n'es el títol del curt i va ser la nota menys dramàtica de la nit. Ja que juga amb humor i sàtira.

Finalment es va projeccionar "Cinema Paraíso", molt adient pel tancament del Cinema Planell.


Aquí deixo un recullet de fotos.